 |
| Xavier Miserachs. "Barcelona 1962" |
Personatge
creat el 1983 per Francisco González Ledesma. Vell inspector de la
policia de Barcelona que no acaba de jubilar-se perquè, com ell mateix
confessa, es moriria de fàstic en una pensió. És un perdedor,
desenganyat de la vida, fill dels baixos fons barcelonins, però gran
coneixedor de la cara oculta dels barris alts. No l'han ascendit mai,
cosa que no el preocupa gens ni mica, ja que cada vegada menys creu en
la llei oficial i opta més per interpretar la justícia a la seva manera.
Amb el temps s'ha anat tornant més tou i cínic, fins al punt que els
seus superiors es plantegen separar-lo del servei.
Méndez no creu ni en l'Estat ni en la justícia; el seu credo és la moral individual i la llei del carrer. Sempre porta les butxaques plenes de llibres. De tornada de tot, profundament escèptic pel que fa a la natura humana, mira el món que l'envolta amb una mirada molt crítica.
«El
policía vivía en el que para Méndez era el mejor sitio de la ciudad,
enfrente de las tres chimeneas de la fábrica de electricidad, enfrente
del Apolo y sus coristas, enfrente de la bodega y sus putones
desorejados, enfrente de las atracciones y sus aprendices de
mariconcete. Era uno de los rincones más sanos, más cultos, más
espirituales de la Barcelona eterna, aunque lo estaban destruyendo para
hacer un hotel. Lo único malo, en opinión de Méndez, era que la casa
también estaba enfrente de la montaña de Montjuïc, y desde allí llegaban
a veces algunas rachas de aire puro que podían acabar en diez minutos
con un padre de familia».
Historia de Dios en una esquina
